havia d'inaugurar-se solemnement. Era no sols bonic, sinó verament luxós. En Miquelet, que en el món industrial portava com a nom de batalla el de Rumbós, tenia més lletra menuda que son mestre Fígaro. Havia comprès l'època: sabia com són avui reproductives certes despeses, i no volia perdonar-ne cap. Així, no satisfet d'haver posat un saló com cap altre no n'hi hagués a Espanya, cregué convenient d'armar rebombori en els diaris, i, seguint l'exemple d'altres empreses, resolgué dar un dinar als representants de la premsa, com ara es diu.
Ell i son pare arribaren a Barcelona la nit abans. Ja hem dit que en Daniel no hi havia estat mai, i falta afegir que encara no havia vist cap ciutat d'igual importància. Judiqueu de ses impressions, cent voltes majors que les que experimenta en tals casos una criatura, a la qual manca sempre suficient judici per a fer-se càrrec del valor absolut de les novetats, i coneixement cabal d'allò que té vist per a comparar-ho amb el que veu per primera vegada.
Pocs quilòmetres abans d'arribar ja no sabia en Daniel dar-se compte del que li passava contemplant les llargues rengleres de fanals que unes voltes veia senceres i altres cops trencades, segons les corbes o nivells que el tren travessava. Cap barceloní no ha vist tan gran la ciutat com apareixia als ulls del foraster. El fill d'aquest coadjuvava en gran manera a engrandir aquesta impressió.
— ¿Veieu, pare, aquella renglera de mà esquerra per on corren llumets de colors? És el passeig de
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/172
Aquesta pàgina ha estat validada.
