Aquesta pàgina ha estat validada.
prestatges de ma desordenada biblioteca; l'oïda mig condormida pel ritme immutable d'un rellotge de pesos; damunt ma taula papers i diaris en trista confusió: res que em demanés un esforç, res que pogués esvair-me la boira que m'embolcallava l'enteniment.
Imagineu-me així, i confesseu que, si em capficava tant per donya Isabel, l'única dona que se'm presentava allí amb l'aurèola del misteri i aquella tan grata al cor per a un pobre expatriat, no era gens estrany.
