Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Bé, a fe de Déu! I si els perd?
 — No, home, no! Vés-te'n descansat: ja te'ls enviaré.
 — Més curt és anar-los-hi a buscar ara. Anem-hi; ja t'hi acompanyaré.—
 I deia l'Armengol que encara s'havia hagut d'estar més d'un quart inventant excuses i subterfugis per escapar del compromís i aconseguir deixar a la fonda el pobre Daniel amb l'esperança de rebre a Vilaniu el que no existia al món.