Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


en l'amorosa correspondència que sempre significa tota traducció, per imperfecta que siga, agraïts els goigs que sos autors van prodigant.
 Dumas fill suposa, en el prefaci que acompanya l'obra original, que son autor no l'havia escrita per al públic. Pare i marit, respectivament, de les dues víctimes que pinta en la narració, testimoni presencial d'un fet que tan profundament devia ferir-lo, va descriure'l vint-i-dos anys enrera i en tirà uns quants exemplars per als parents i amics. Un d'aquests exemplars anà últimament a caure a mans de Mr. Dumas casualment. Sa lectura el commogué de tal manera, que l'il·lustre escriptor francès no parà fins a conèixer l'autor de L'inconsolée i aconseguir-ne la publicació de l'obra.
 Deixant a part els dubtes que, respecte a sa veritable paternitat fa néixer l'art amb què està escrita, és ben cert que son senzill argument revesteix tots els caràcters d'un fet real i positiu. Jo, per la meva part, dec dir que, quan vaig trobar L'inconsolée, estava a punt de començar una narració molt semblant, treta precisament d'un episodi tristíssim que ocorregué a una pobra dona de la ribera de l'Ebre que he conegut després.
 Aquella pobra dona, venint a Barcelona en un tren extraordinari de festes, tingué la desventura de veure morir un nen de bolquers en sos braços, dins del vagó. En arribar, que era ja de nit, sense témer res, adreçà sos passos a un hostal, fent propòsits d'enterrar son fill l'endemà. Però a l'hostal, que veieren