Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

(«Mes ell, el preferit, la flô estimada,
el més amat des que la llum va veure,
ros com sa mare, d'ella imatge pura,
amanyagat de tots els de sa raça,
també degué morir, dia per dia
més marcida mostrant-se sa existència!»)

 Després figureu-vos que aqueixes melodies divines arriben a la vostra orella amb la veu de l'orgue que plora i canta

«Dies iræ, dies illa!»

 I quan vos sentireu el cor enternit pel buf misteriós d'aqueixos sentiments, com es desgela la neu amb l'alenada tèbia dels vents del cel; quan vos sentireu les llàgrimes a punt d'espurnejar; llavors, però solament llavors, preneu aquest llibre, aquest llibret, i llegiu!

«Tollite libellulum et legitote!»

.