Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 En aquells moments no poguí conèixer la casual relació que hi havia entre aquesta tonada i l'estat del meu fillet; però després me n'he recordat, i em perdo en conjectures sobre les relacions i harmonies secretes que existeixen.
 Sortí una noia. Ei vaig demanar el metge Fontan. Va cridar-lo, no recordo amb quin diminutiu; callà la flauta, i aparegué un jove vestit de militar.
 — Si vostè és metge, tingui la caritat de socórrer el nen que se'ns està morint! —
 Arribàrem a la portella de la diligència. Tot seguia com abans.

VIII


 El senyor Fontan provà d'obrir la boca del malalt, cosa que no aconseguí sense esforç. Tenia la llengua i el paladar plens de tels blancs.
 — Aquest nen és mort: no li resta ni un segon de vida. ... Veuen? ja ha finat.
 — Els ullets s'havien estremit, girat en blanc; un crit lleu, una sacsejadeta; després la calma inalterable, eterna: la mort!