Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


va contreure una atàxia locomotrís que va acabaren paraplègia absoluta.
 —Vaja, parla ordinari, que no t'entenc.
 —Deia que es va quedar paralítica, clavada a la cadira de rodes fins que ha mort. Les noies, així, van créixer com els arbres de la Rambla.
 —Si l'Adela és alta i fornida, bé; però, a la geperuda, em sembla que la podries comparar millor amb un rabassó, pel que contes.
 —¿De manera —vaig preguntar jo— que els tres germans no han viscut mai junts?
 —Si fa o no fa. En Daniel, quan les ha vistes? Durant les vacacions d'aquests dos anys. I en Daniel feia la part del pare.
 —Ui, ui, ui, ui! quina marimorena!
 —No us ho dic?... Doncs ara veureu. Si el pare hagués estat un home de seny, ¿hauria deixat anys i panys, al costat d'una malalta, que no les podia vigilar ni educar, unes noies que a la fi havien de tornar al costat seu? Si el tracte engendra el carinyo, com està comprovat, ¿quin fruit podia dar aquella separació que es pot dir completa, ja que en vint anys, segons conten, don Ignasi no les va veure ni tres vegades? Apartades així en l'època en què es forma el cor i s'hi sembren les afeccions de fill i germà, ¿podien més tard estimar a ell i a en Daniel?
 —Però si l'home es creia que no eren seves...
 —Delirava; perquè mai ningú no ha entès el fonament d'aquesta sospita tractant-se d'una mística fins a la mania i d'unes nenes que, la geperudeta so-