Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/322

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Sentia encara aquella veu interior quan vaig entrar amb mon preat tresor dius l'alcova de la mare.

IV


 Allí hi havia el llit on ella l'havia parit amb dolors i rebut amb joia; allí es trobava el bressol d'on feia poc l'havíem tret ple de salut, brillant de bellesa.
  — Mira el bressol que l'esperava — digué la mare—: aquí l'hem de col·locar. —
 I el bressol s'obrí per rebre la caixa, que hi entrà tan justa com si hi haguessin pres les mides, i estenguérem, damunt, la manteta de llana blanca que abans servia per a acotxar el nostre amorós anyellet.
 Dessobre hi posàrem un Sant Crist, un Sant Crist antic que havia format part d'una piqueta d'aigua beneita (record de l'àvia de ma muller), en presència del qual tots els passats s'havien senyat mil vegades.
 Damunt també, hi posàrem una garlanda de corretjola, ja seca, que jo havia collit de la tomba de la mateixa àvia i penjat sobre son retrat, que tots honrem i venerem com d'una santa que és ella per a nosaltres.
 Fet això, ma esposa es col·locà una butaqueta al costat d'aquell altar fúnebre, i s'assegué dient:
 — Mentre ell hi sigui, no em mouré d'aquí. —
 I allí va estar-se, tantost asseguda, tantost agenollada, aquell vespre, aquella nit, tot l'endemà i la nit següent, sense mudar-se un fil de roba, sense aclucar un ull ni prendre res,