Aquesta pàgina ha estat validada.
«— El que em conteu és ben estrany.»
Mentrestant, jo, a primera hora de l'endemà, obeint l'ordre que m'havien dat, aní a trobar el comissari del nostre districte.
Però aquest pas el vaig fer ja sense cap temor.
No teníem, per ventura, el nen a casa?
Essent així, què ens podien fer?
Després, que no hi anava sol : em vaig fer acompanyar per l'amo de la casa que habitàvem i per un veí respectable, ambdós coneguts del comissari.
Entrí en son despatx tan serè que, amb tot i no conèixer el comissari, ni tan sols vaig reparar en quina disposició d'ànim el trobàvem.
