Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

blar un mònstruo. Recloses amb ell, l'odi covat de tant temps havia d'esclatar, i així va ser. Ni el veure'l escorrumpit i desvalgut per una vellesa anticipada, que era el fruit natural de sa vida accidentadíssima, no va poder valer-li. Constituïdes en venjadores de la mare i de si mateixes, no desplegaven els llavis sinó per acusar-lo amb una agror tal que el posava furiós. Aquelles excitacions l'acabaven de trastocar, al pobre home; i, quan va venir la presó de son fill, els esforços d'altra mena que va haver de posar en joc, potser van suspendre per un moment el curs de sa malaltia per allò que diuen els castellans que «un clavo saca otro clavo». Però arriba a Vilaniu amb en Daniel, i, les venjadores, què havien fet?... Fugir robant-lo. Tota la vila n'anava plena, entregant-se els més a suposicions deshonrases per a aquelles desfregades que ja tant s'havien desacreditat davant del poble. Llavors el pare va arribar a un tal grau d'excitació, que va clavar-se una bala al cap. I amb tan mala sort va fer-ho, que encara va viure vuit dies.
 —I ara, aquelles males pècores, on paren?
 —Com que devia ser poca cosa el que el jugador tenia a casa, el germà les va fer tornar, quan el pare estava encara de cos present.
 —Quines poca-vergonyes!
 —Per això us he dit que ja podeu compadir el germà d'elles. Quan se li van presentar, ell no les volia. Diu que hi va haver una escena horrorosa. Però, als crits, van acudir-hi els veïns, s'hi van ficar bones persones, i el xicot, davant la majestat del cadàver, va