Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/335

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Quan s'esdevingué l'acte tinguérem la pena de veure marxar el nostre filló gairebé sol vers el cementiri.
 No havia tingut temps, ni hi vaig pensar tan sols, d'avisar cap amic.
 La criada sortí amb la llista dels coneguts més veïns, a fi de dar-los coneixement de la sobtada dissort que ens privava del nostre fillet, i de convidar-los per a l'enterrament.
 No comparegué ningú. ¿Qui ha de privar-se de sos gustos, ni interrompre les seves ocupacions, per un nen de bolquers?
 No comparegué ningú més que dos amics del veïnat.
 Fora d'ells, els dos nois meus i jo formàrem l'acompanyament del nostre estimat fillet.

III


 Primer de tot anàrem a l'església. Li cantaren un ofici de difunts. El temple era desert, i la música d'aquells cants tenia una fredor que em glaçava l'ànima.
 Ah! ¿per què aquells cants lúgubres, aquells cants tristos? per què salms de penediment i remordiment en els funerals d'un angeló?
 Un nen que mor és un àngel que remunta al cel sense que ses ales invisibles s'hagin arrossegat encara pels fangs de la terra. En honrar aquesta mort, o, millor, aquesta gloriosa resurrecció a la vida, jo hauria