Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/338

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


(graus, petits, joves i vells), d'haver deixat aquesta terra, on tal volta l'esperava igual sort! —
 Després de caminar dues hores lentament, arribàrem, per fi, a aquell lloc de repòs.
 A mà esquerra del caminal gran hi ha un camp de sepultures de propietat perpètua. Allí, l'any passat, jo hi havia fet obrir una tomba de quatre compartiments. En el més pregon vaig fer posar l'ossada de la nostra àvia; en l'immediat, el cos d'un dels seus fills, que en vida havia estat com una Providència per a ma família, i son benfactor després de sa mort.
 El meu fillet anava a ocupar el tercer compartiment.
 A l'instant que baixaren al fons d'aquella gola fosca el taüt que l'encloïa, jo havia d'haver plorat. Gosaré dir-ho? Tant m'havia costat d'arribar a la porta d'aquell alberg, que, en veure-l'hi ja finalment, gairebé sentí cert goig.

II


 No obstant, un cop tot acabat, em vingueren les llàgrimes als ulls i vaig plorar amargament.
 I llavors, com la darrera volta que havia tornat a casa, sentí una veu dins mon cor, i aquesta veu deia:
 — Oh vellets que habiteu aquesta tomba! ben segur que tots sols vos hi avorriríeu. Ara que coneixeu els misteris de la vida, ja sabeu que el tresor més gran del món, que l'encant més dolç, més atraient, és un infant, un infantet estimat. ¡I prou temps fa que