Aprofitant les vacacions d'estiu, me'n vaig anar amb un cosí meu, gran caçador, a fer una excursió per Bondelit. Tres dies vam estar per aquella serra, caçant poquíssim, però torrant-nos molt la pell i refent la musculatura que un perd a ciutat. A la millor, per dalt de la carena, una recolzada inesperada ens oferia la vista panoràmica de l'enlluernadora vall de Flors. Al mig d'ella, bon tros amagada per l'arbreda dels rierals i carreteres que l'enronden, descobríem Vilaniu, cap de partit de tota aquella plana sembrada de poblets, de masos i de torres. A sa vista, em venia a la memòria, amb un relleu extraordinari, tota la història dels Serrallonga, i em semblava impossible que, dins d'aquell escenari de pau enervant i ensopidora, poguessin fermentar-hi els deliris i passions de la tragèdia passada a can Torner. Vaig pensar molt en en Daniel, a qui no havia vist més des de la seva estada a la presó, i m'entrà un desig vivíssim de visitar-lo, de conèixer de prop les desfregades, que els deia en Giberga, i de comparar per mi mateix els llocs imaginats amb els reals i tangibles on havien ocorregut els
