Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


a Vilaniu mateix. La claror, més resplendent allí que al poble, li era irresistible amb ulleres i tot. L'abstenció de fumar el tenia desficiós. No estava, doncs, per a converses, ni per a escalar garrotxes, ni tan sols per a abandonar un xic més que a casa seva la poltrona que tenia també en son dormitori del mas. Vull dir que continuava el drama, en diferent escenari i res més. ... Però al cap de dues setmanes les coses mudaren d'aspecte: la medicació havia extirpat els dolors; l'alimentació i l'aire, enfortit l'organisme; l'absència de la Carolina i de les seves parets pairals, esfumat el record i assossegat aquella ira latent que li agrejava l'existència. La nuvolada es va anar desfent de pressa, i, al cap de dos mesos de viure en ple camp i de posar moderadament en exercici les forces musculars, sense mals de cap ni disgustos, en Daniel va quedar com nou. ... I ara ve la cosa. Quan així estàvem, quan el meu pare, no ben revingut encara de la forta impressió rebuda el dia de la gran exaltació, fins hauria ja fet tocar a al·leluia i tot, ¿no rep en Daniel un anònim injuriós contra la Salomè Argila, la filla fadrina del masover, a qui ni s'havia mirat mai, només per treure-li del cap que es casi amb ella?
 —Ah, caratsos! —vam fer, a una, l'Armengol i jo. — Quin disbarat!
 —Veig que ja ho heu entès tot. En Daniel va endevinar que la pedra venia de ses germanes; i pensant que allò que les movia era, per un cantó, l'interès d'heretar-lo si moria solter, i, per altre, la vanitat de no emparentar amb una pobra, va posar-se furiós.