Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cents a cada una, i ja veu com m'ho paguen. — Aquí deixà anar una altra rialla estranya, i continuà: — Ah! però encara si s'acabés tot aquí! ¡Si vostè sabés el que m'han robat! Quan la gran es va casar amb l'emplastre de... d'aquell marit que se li va morir ara fa dos anys, se me'n va endur mobles, cortinatges, roba blanca, mig parament de casa; i la petita, quan em va fugir a casa sa germana, va fer altre tant. A totes dues els vaig dar la llegítima de la mare; i encara m'haurien buscat raons per aquest cantó si, veient-me llavors fadrí i decidit a fer un estrago, el marit de l'Adeia, que davant meu tremolava com la fulla a l'arbre, no les hagués determinades a firmar la renúncia que jo vaig exigir.
 — De manera que vostè és casat, ara: eh? —vaig interposar jo per inquirir quelcom més.
 — Sí senyor... i amainadat: tinc un hereuet. D'això ve la ràbia d'elles avui. En veure'm... d'allò... amb... amb successió... oh, carat!... com es rebaten per les parets! Si elles poguessin matar la criatura, cregui, cregui que la matarien. ¡Ui, si vostè sabés el que fan, quan me la veuen! La meva... la... la meva... dona, ni gosa treure-la de casa. «Fuig d'aquí! —li dic jo; — dóna'm el nen. ¡No mancaria sinó que aquelles pú... púrries ens el matessin per falta d'aire!» I me l'enduc, i el passo precisament per davant de can Riudavets, que és on tenen el cau ara. Ah! si... si són al balcó! allí veuria! O escupen de ràbia, i corrents a fugir, o, mig amagades, darrera la persiana entrebadada, se'm posen d'esquena, s'aixequen les faldilles, i ja pot pen-