Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en amant sens amat, o en amat sens amant, coue que en Deu bonea e caritat se couenguen ab poder, per lo qual pusca esser en Deu amant qui no sia l amat, segons vna proprietat personal, e que l amat no sia, segons altra proprietat personal, l amant, e amant haja amat; e que dels dos, amant e amat, ixca altra proprietat personal qui sia amant e amada, e que les tres persones, amants e amades, sien vna essencia amant e amada en si matexa sa infinida bonea e son infinit poder. E si aço no era enaxi, seguir sia que bonea e poder se couenguessen mils ab caritat creada, que ab increada, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es maniffestada. § En aquest mon major bonea, poder e caritat fora en hom si amas de necessitat e francament Deu, que no es con[1] ha liber arbitre a amar Deu. E cor la caritat de Deu se couenga ab major bonea e poder, que la caritat creada, coue que Deus haja la noblea que la caritat creada hagra, si la pogues hauer.[2] E si aço no fos enaxi, seguira s que la caritat increada no pogues hauer la bonea que la caritat creada no pot hauer, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la caritat de Deu de necessitat ha poder e libertat en esser amant e amada, per tal que sa bonea se couenga ab perfect poder. On con aço sia enaxi, donchs, per aço la sancta trinitat es demostrada per necessitat e per libertat perfecta e accabada;[3]

  1. Cor.
  2. Edit. lat. Convenit, quod Deus habeat illam nobilitatem, per quam charitas creata, si illam potuisset habere, esset nobilior et major.
  3. Edit. lat. Est demonstrabilis per perfectam necessitatem et libertatem.