Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/251

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
COMENÇA LO QVART LIBRE QVI ES DE LA CREENÇA


de la creença dels sarrahins






C

ANT lo sarrahi viu que hora e temps era que eyl parlas, adonchs, se n ana a la font, e laua s ses mans e sa cara, e ses oreyles, e son nas, e sa boca; e enapres se laua sos peus e alcuns altres lochs de sa persona, a signifficança del original peccat e de nedeetat de coratge. [1] Enapres estes son cap en la terra, e ajonoyla s tres vegades posant son cap en terra, e besant la terra,

  1. Este pasage se ajusta perfectamente á la costumbre musulmana. Los adoradores del profeta de la Meca, siempre que dan comienzo á una obra importante, sobre todo si es religiosa, hacen las abluciones que recomienda su ley, para significar en el alma la mancha de la culpa original, y la necesidad de ponerla en estado de pureza, antes de elevarla al Supremo Hacedor de todas las cosas.