no sien contraries les vnes a les altres, ne sien les vnes menys de les altres. Sens que hom no haja conexença de estes dues condicions no pot hom hauer conexença del arbre, ne de ses virtuts, ne de ses obres. § Lo segon arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts[1] del primer arbre, e les .vij. virtuts creades, per les quals los benauyrats van a perdurable benauyrança. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts creades sien majors e pus nobles on[2] pus fortment signiffiquen e demostren la gran noblea de les virtuts increades; la segona condicio es que les virtuts increades e creades[3] no sien contraries les vnes a les altres. § Lo terç arbre es de .xlix. flors, en les quals son escrites les set virtuts qui son en lo primer arbre, e son escrits los vicis, qui son .vij. peccats mortals, per los quals los malahits van a foc infernal. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts de Deu no sien concordants ab los vicis; la segona es que tot ço perque[4] les virtuts de Deu sien mils[5] signifficades al huma enteniment per los vicis, coue esser afermat; et tot ço que sia contrari a sa major signifficacio dessusdita,[6] e qui sia menys contraria ensre les virtuts de Deu e los vicis de hom, coue esser negat, salvant les condicions dels altres arbres. § Lo quart arbre es de .xxj. flor, on son escrites les[7] .vij. virtuts creades. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que neguna
