Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/399

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vertaderament e ordonada tu seras agradable a Deu e a les gents.



DE LA FI DEL LIBRE



AMABLE fill, finit es aquest libre DE INTENCIO, ab gracia e ab ajuda de Deu. E con intencio vera haja, fill, perduda sa possessio en los dames homens, e per priuacio de ordonada intencio sia [1] lo mon pus fortment en error e en trebayl que per altra cosa, per ço te prech e t coman, [2] molt carament, ab justicia e ab amor e temor, que tu plores e plangues lo dampnatge qui s segueix en lo mon, per ço con les gents no han intencio dretament en lurs obres. E no tan solament te prech, fill, planyer e plorar, ans te prech e t man desirar homens molt sauis [3] e deuots, ardits e seruents, que en breu temps vagen e venguen prehicar per lo mon con a intencio sia restituida veritat, consciencia, ordinacio, honrament e perfeccio. § Fill, si has vlls sapies veser, e si has oreyles sapies ne ohir, e si has memoria sapies ne membrar, per ço que ab ton enteniment sapies entendre, e ab ta volentat amar ço que Deus ha ordonat en lo mon a ordonament de intencio; [4] cor per ço, fill, ha lo ferrer, fuster, sabater, e han los altres manestrals tantes coses

  1. Seria.
  2. E t man.
  3. Sancts.
  4. En la edit. lat. de Maguncia no se traducen as palabras «a ordonament de intencio.»