á lo que pareix, de coletjal en lo convent de Predicadors d'Oriola, ahon compongué lo romanç que ab lo titol de Desapropio n'incloem en este llibre; y que tanta ne fon la sehua aplicació y adelantament, que als 17 anys y dos mesos, pogué, en 9 de Juny de 1641, rebrer ja lo relitjós hábit de Sant Domingo en lo convent de son mateix poble, y profesar després, per fill de Sant Matheu, en lo de la ciutat de Valencia, lo 14 de Juliol de 1642 en mans del V. P. M. F. Gaspar Catalan de Monsonis.
Uns nou anys mes tart, graduat de Mestre en Arts en la Universitat literaria de Valencia, obtingué per oposició, en Maig de 1651, la cátedra de Arts de vesprés, segons diu lo erudit dominico P. Joseph Teixidor en lo tomo tercer del Necrologio qu'escrigué y del que habem pres moltes d'aquestes notes; pero per lo qu'es lleig en un d'els llibres de actes de nostre Artjiu municipal, no fon nomenat pera lo desempenyo del sen cárrech, fins lo 14 de Maig de 1659.
A primers de la Quaresma de 1656 (referix Alegre) que habent jubilat los nobles Jurats en la cátedra de metafisica moral al P.M. F. Acaci March, se presentá á ferne oposicions á ella lo P. lector Fr. Francesch Mulet, y va, ab grandísim lluiment, obtindrela. Després, deixant procura pera la presa de posesió de la cátedra que tenia guanyada, prengué cami pera Roma, ahon tenia determinat sostindrer conclusions en lo Capitol general per la provincia d'Aragó.
Conten que allí, sens que nosaltres pogám garantir l'autenticitat del fet, habent aplegat en
lo solemne dia de la Santisima Trinitat, lo Papa,
que já dehia tenir coneiximent del celebrat ingeni del P. Mulet, li demaná que s'encarregara
Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat validada.
