Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/27

Que á les guardes y al Alcait
Bona cara els ha de fer.
En un convent lo devot
A pasar vé lo mateix;
¿Volsho veurer? vaig á dirte
Lo que pasa un penitent.
Aplega un devot al torn,
Y si acás en éll hiá gent,
A tots se lleva el sombrero,
Fent dos mil acataments.
El que es conegut li diu:
—Senyor meu, toque vostè,
—No senyor, vosté negocie,
Que entre tant jo aguardaré.
—No senyor, vostè demane,
Que no só tan descortés.
—Molt bó es aixó!—Quedo estigas.
—No faré tal per ma fé.
—Vosté deixes já de quentos,
Que jo sé lo que dech fer.
Ύ en aquestes cóses pasen
Mig hora de compliments.
Toch, toch, al torn;—Deo gtatias,
Diu la monja: ¡áh, senyor meu!
A qui demana?—Demane
A ma senyora Babech.
—¡Jesús, quina aparició!
¡Válgam Deu, de ahón pareix?
—Así estich jo cada dia.
—Mil die há que no el veig.
—Qué hiá de nou dels gabajos?
—Lo que es diu de estos pobrets,
Que ha de fer un tiratot