Vés al contingut

Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Quatre de fenoll marí,
Y un parell de cohombrets;
Está ahí Asausa?—Qué vol?
—Dóneli aquest cubilet,
Y dígali, que va dins
Lo sou de mástich é incens.
Toch, toch!—Deo gracias.—Qué mana?
Senyora, prenga lo fetje,
La fulla y el cervellet,
Los sigrons y les lletugues,
Les pomes y els llimonets,
—So Visent!—Qué es lo que mana?
—Torne este fetje al moment;
Tórnelo, que té veneta
Y s'esgarrifen les dents.
—Está bé: vol altra cosa?
—So Vicent, fásam mercé
De portar dos aleluyes,
Y un sou de carn sense greix;
Tinga dos reals valencians.
—Jo, senyora, noia entenen!
Dígam: qué son aleluyes?
—Turmes; ara sí que heu sé!
Que aleluyes son aquelles
Que solen vendre els llibrers;
Fetje blanch sé que li dihuen
Allá en lo Peu de la Creu,
—Y les de la Purítat?
—Consolació; creeu jo qu'es.
—N' Asansa.—Senyora.—Prenga;
Aquestos quatre rollets
Y eixo tros de codonyat,
Y mire, pase al rallet,