Aquesta pàgina ha estat validada.
Per no veure 'l com moria
s' eclipsaren lluna y sol;
fent extrems com d' agonia
l' univers vestit de dol;
cel y terra s' estremexen,
vel del temple es esquexat,
sols mes durs no 's mitxpartexen
nostres cors que ho han causat.
No restantli alé de vida,
nos doná la sanch del Cor,
hont la llansa envermellida
nos obri 'l cel del amor:
pera rébrenshi ab mil besos
baxa l' cap al espirar,
ab los brassos ¡ay! estesos
per podérnoshi abrassar.
