Vés al contingut

Pàgina:Pastorells amb alegría d'en Jafet y compañía - Bartomeu Ferrà Perelló (1892).pdf/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ha de sê.
Jaf. Fiy d’un fusté,
Es èll, y d’una doncella
Mare Verge, y no’n sé pus.
Sof. De veres, que estig confús.
Dal. Es cosa de maravella.
Sof. ¿Que feim Dalia? ¿que hey anam?
Dal. Jo ja voldria serhí.
Jaf. Tota la cova está axî:
(agrupant els dits de ses dues mans)
Allò pareix un aixam.
Sof. (á Dalia) Trèume es guardepits de seda.
¿Que hey van mudats? (á n’en Jafet)
Jaf. Vel-la llisa!
Tothom hey vá amb sa pellisa.
(destapant s’olla y potetjant)
¡Vaja una cuyna mes freda!
Dal. Y si li duyem...
Jaf. Es clá!
(cantusant)
Sol fá mi du, mi, du, rè!
Jo ja li he duyt es mè
Que l’amo m’ha de doná.
Sof. Agut! ja hu val, bon xeripa!
¡No hauries de sê Jafet!