Aquesta pàgina ha estat revisada.
Escena III
Dalia tota sola.
| Dal. | Com som Dàlia que’m fá está, Aquest al-lot, trastornada. Tota la gent s’en ha anada, Y ell ha dit... que s’en hi va. (guaytant) Es llevant está ben clá; Ni una boyra veig per llòch. (ventant) Veèm si s’encendrá aquest foch; Valga que no hey ha talent. Ara me pareix que sent Mon pare; aguardau un pòch. (li surt á camí fent reverencia) |
Escena IV
Dalia y l’amo’n Sofonies.
| Sof. | (estenguent ses mans sobre el cap de sa fiya, ab sos uys al cèl) Bon dia, que Deu mos dó. Bon dia eus desitj, mon pare. Des que se morí ta mare, |
