Vés al contingut

Pàgina:Pastorells amb alegría d'en Jafet y compañía - Bartomeu Ferrà Perelló (1892).pdf/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
No’m vol afluixá es doló.
(s’asseu molt poch á poch)
Dal. En so fret, no es gens estrañ.
No vos mogueu de sa cuyna.
Sof. En mancarvos lleña, duyna
De s’etsecayat d’antañy,
Que es mes seca. Dum sa pipa,
Que está dalt s’escudellé,...
Y sa bossa... y es fogué.
(le hi du tot)
¡Ja hu val... ja hu val. Bon xeripa!
Dal. Però, mon pare ¿Creureu
Que estám tots sols, á la casa?
Sof. Jo su-ára he sentit s’asa
D’en Jafét...
Dal. No m’en parleu:
P’entura’l s’en ha manat.
Sof. Tota vegada que’l torn...
Dal. Ell diu que anava á n’es born.
Sof. Sempre ha estat desbaratat.
Dal. Lo cèrt es que es sol ja surt
Y no he vist es pareyé,
Ni en Daviu.
Sof. Ja hu val!... xê fé.
Axò es perque es dia es curt!