Vés al contingut

Pàgina:Pastorells amb alegría d'en Jafet y compañía - Bartomeu Ferrà Perelló (1892).pdf/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dal. Però, mon pare, esguardau:
¿No veis quin sòl mes hermós?
¡Quins niguls de tots colós!
¡Que heu son de garrits! mirau:
Semblan talment una Gloria.
Sof. (admirat)Bona xeripa! si que es vê!
Xexanta en feré, en fernê,
Fiyeta, y no teng memòria
De res semblant.
Dal. Sa röada
Per demunt brots y capscims
Sembla perlas y rubins.
¿Veìs sa bruya endiamantada?
¿Veìs sa neu sobre els peñals,
Mes blanca que els altres dies?
Sof. Si fá. ¡Com som Sofonies
Que estig amb sos cabeys alts!
Dal. ¿Veis que van de delitosos
Es mèns per dins ses pastures?
¿No nos pareixen mes pures
Ses flors, y mes agradoses?
Mirau com fins á n’el cèl
Ses águiles se remuntan;
Com se fonen y desjuntan
En terra els crestays de gèl.