Pàgina:Pensaments (1912).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
103
Pensaments

CIII

 Les alabances que se 'ns tributen tenen el poder de fer que siguin estimables, segons el nostre judici, coses i facultats per nosaltres de primer vilipendiades, cada cop que som alabats en alguna d'aquelles coses.

CIV

 L'educació que reben, especialment a Italia, aquells que són educats (que, a dir veritat, no són gaires), es una formal traició disposada per la feblesa contra la força, per la vellesa contra la joventut. Els vells vénen a dir ad els joves: «—Defugiu els plaers propris de la vostra edat, perquè tots són perillosos i contraris als bons costums i perquè nosaltres, que n'hem tingut més dels que aviem pogut, i que encara, si poguessim, ne prendriem altres tants, ja no podem més per mor dels anys. No 'us preocupeu de viure avui: sigueu obedients, soferts, i afanyeu-vos tot el que pogueu per viure quan ja no 'y sereu a temps. La prudencia i l'onestedat demanen que 'l jove s'abstingui tant com pugui d'usar de la joventut, excepte per sobrepujar els altres en les fatigues. De la vostra sort,