enemistats i de guanyar-se 'ls cors. El qual desig no assoleixen, i en certa manera perjudiquen la llur estimació; perquè en l'obsequiat augmenta 'l concepte de sí mateix i el de l'obsequiós minva. Qui no cerca dels omes utilitat o fama, no 'y cerqui tampoc amor, que no s'obté; i, si vol escoltar el meu consell, mantingui íntegra la propria dignitat, no dant a cadaú més de lo degut. Així serà una mica més odiat i perseguit que d'altra manera, però poques vegades menyspreat.
En un llibre ebreu de sentencies i maximes varies (traduït, segons se diu, de l'arabig, o més versemblantment, segons alguns, de factura ebraica), entre moltes altres coses sense importancia, s'hi llegeix que no sé quin savi, avent-li dit un: « — Jo t'estimo», respongué: «Oh! i per què no, si no ets de la meva religió, ni parent meu, ni veí, ni persona que 'm mantingui?». L'odi respecte als propris semblants es major envers als més semblants. Els joves són, per mil raons, més predisposats a l'amistat que 'ls altres. Amb tot, es gairebé impossible una amistat durable entre dos que duguin la mateixa vida jovenivola: vull dir aquella
