i voluntat agenes.» Guicciardini es tal volta l'unic istoriador, entre 'ls moderns, que agi ja conegut ben bé 'ls omes, ja filosofat sobre 'ls aconteixements atenent-se més aviat al coneixement de la natura umana, que no a una certa ciencia politica, separada de la ciencia de l'ome, i en general quimerica, de la qual s'han servit comunament aquells istoriadors, principalment ultramontans i ultramarins, que han volgut també meditar entorn dels fets, no contentant-se, com la major part, amb narrar-los per ordre, sense pensar més enllà.
Ningú cregui que ha après de viure si no ha après de considerar com un purissim sò de sil·labes les perfertes que qualsevulga li agi fetes, i més les més espontanies, per solemnes i reiterades que siguin. I no sols les perfertes, sinó les instancies visissimes i infinides que molts fan per a que d'altres se prevalguin de les llurs facultats; i especifiquen les maneres i les circumstancies de la cosa, i amb raons remouen les dificultats. Que si al cap-d'avall, o persuadit, o potset vençut per l'avorriment de tantes instancies, o per qualsevol altra causa, te determines a descobrir ad algú d'aquests qual-
