Pàgina:Pensaments (1912).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
70
J. Leopardi

fa treballar, encadenats, baix el fuet. Així es l'etica; i així, les creencies, en materia del deure moral, tant tenen que veure amb les accions.

LXVII

 Impropriament se diu que l'avorriment es mal comú. Es comú l'estar desocupat, o desenfeinat per millor dir: no avorrit. L'avorriment no es propri sinó d'aquells en els quals el talent val alguna cosa. Com més pot l'esperit en algú, més l'avorriment es freqüent, penós i terrible. La major part dels omes troba suficient ocupació en qualsevulga cosa, i suficient fruició en qualsevulga ocupació insulsa; i, quan está del tot desocupada, no experimenta, no obstant, gran pena. D'aquí neix que 'ls omes de sentiment siguin tant poc compresos respecte a l'avorriment, i facin a voltes meravellar i a voltes riure al vulgus quan ne parlen i se 'n dolen amb aquella gravitat de paraules que s'usa a proposit dels mals més grans i més inevitables de la vida.

LXVIII

 L'avorriment es, en certa manera, el més sublim dels sentiments umans. No es que jo