Pàgina:Pensaments (1912).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
75
Pensaments

tornar-se umils per no sofrir-ho, i sovint recorrer a actes vils. Fins per aquesta raó 'l partit a prendre, si algú mostra menysprear-te, es el pagar-lo amb mostres d'igual o major menyspreu; perquè, segons tota versemblança, veuras canviar-se-li l'orgull en umilitat. I, de totes maneres, no pot mancar que ell no senti dintre seu tanta ofensa, i al mateix temps tal consideració, envers tu, que siguin suficients a castigar-lo.

LXXIII

 Com quasi totes los dònes, així també ben sovint els omes, i més els més superbiosos, se conquisten i retenen amb el no fer-ne cas i amb el menyspreu, o bé, segons les circumstancies, amb demostrar fingidament no cuidar-sen i no tenir-los en consideració. Perquè, aquella mateixa superbia per la qual un nombre infinit d'omes se mostren altius amb els umils i amb tots aquells que 'ls rendeixen onors, els fa tornar cuidadosos i sol·licits i necessitats de l'estimació i dels miraments d'aquells que no 'n fan cas o que manifesten menysprear-los. D'aquí neix, no rarament sinó sovint, i no solament en amor, una graciosa alternativa entre dues persones, o l'una o l'altra en revenja perpetua, avui cuidada i no cuidadosa, demà cui-