Pàgina:Pensaments (1912).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
80
J. Leopardi

molts emmudeixen, alguns se'n van, i els més atrevits s'acosten ad aquells que riuen, procurant ser admesos a riure en llur companyia, com si se sentissin espetecs de propera artilleria en lloc on hi agués gent que estigués a les fosques: tot-om fugiria en desordre, no sabent on poguessin tocar els trets en cas qua l'artilleria fos carregada amb bala. El riure promou estimació i respecte fins i tot pels desconeguts, atrau l'atenció de tots els circumstants, i els dóna una mena de superioritat. I si, com succeeix alguna vegada, te trobessis, en alguna banda, o desatès o tractat amb altivesa e descortesia, no has de fer sinó escollir entre 'ls presents un que 't sembli a proposit, i amb ell riure francament i obertament i amb perseverancia, fent veure, com més puguis millor, que 'l riure te surt del cor; i, si per cas n'hi ha alguns que's burlin de tu, riure amb veu més clara i amb més constancia que 'ls teus burletes. Auries de ser ben poc afortunat si, advertint el teu riure, els més orgullosos i més petulants de la reunió, i aquells que més te giraven la cara, després de brevissima resistencia, o no fugen o no vénen espontanis a demanar pau, buscant-te conversa, i potser oferint-set com amics. Gran entre 'ls omes i de gran terror es el poder del riure, contra 'l qual ningú en consciencia 's