Pàgina:Pensaments (1912).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
82
J. Leopardi

rien en la vida si la natura agués destinat la vida a fruir. Aquests, al contrari, són infelicissims, i criatures fins a la mort en el tracte del món, que no arriben a aprendre.

LXXX

 Quan al cap d'alguns anys torno a veure una persona que he conegut jove, sempre al primer cop de vista 'm sembla veure un que agi sofert alguna greu desgracia. El semblant de l'alegria i de la confiança no més es propri de la primera edat; i el sentiment d'allò que 's va perdent i de les incomoditats corporals, que de dia en dia augmenten, ve generant, fins en els més frevols o més de natura expansiva, i semblantment també en els més feliços, un posat abitual i una manera d'esser que 's nomena grave i que, en comparança amb els dels joves i de les criatures, es verament trist.

LXXXI

 Amb les converses passa com amb els escriptors: molts dels quals, al principi, trobant-los nous de conceptes i d'un color propri, plauen extraordinariament; després, continuant la lectura, se fan pesats, perquè una part de llurs es-