Pàgina:Pensaments (1912).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
83
Pensaments

crits es imitació de l'altra. Així, en el conversar, les persones noves molt sovint són apreciades i agradables per llurs maneres i per llurs raonaments, i les mateixes avorreixen amb el tracte, i decauen en l'estimació; perquè 'ls omes, necessariament, uns més i altres menys, quan no imiten a d'altri són imitadors de sí mateixos. Per això aquells que viatgen, en especial si són omes d'algun talent i que posseeixin l'art de conversar, facilment deixen de sí, en els llocs per on passen, una opinió molt superior a la vertadera, atesa l'oportunitat que tenen d'ocultar el que es defecte comú dels esperits, vull dir la pobresa. Perquè lo poc que exterioritzen en una o no gaires més ocasions, parlant principalment de les materies que més els pertanyen (a les quals, aduc sense usar artifici, són portats per la cortesia o per la curiositat dels demés), es considerat no tota la llur riquesa, sinó una minima part d'ella, i, per dir-ho així, el diner per a la despesa del dia, i no, com potser es la majoria de vegades, o tota la suma o la major part de llur cabal. I aquesta creencia queda ferma per falta de noves ocasions que la destrueixin. Les mateixes causes fan que 'ls viatgers, d'una manera semblant, estan, per altre cantó, exposats a equivocar-se, judicant massa favorablement les persones d'alguna capacitat que en els viatges troben a llur pas.