Pàgina:Pensaments (1912).djvu/82

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
84
J. Leopardi
LXXXII

 Ningú esdevé ome sense aver fet una gran experiencia propria, la qual, revelant-lo ad ell mateix i determinant la seva opinió respecte d'ell, determina en certa manera la fortuna i son estat en la vida. Ad aquesta gran experiencia, sense la qual ningú reïx en el món gaire més que una criatura, la vida antiga 'y aportava materia infinida i ja feta; però avui el viure dels particulars es tant pobre de successos i, en general, de tal naturalesa, que, per mancament d'ocasions, molta part dels omes mor abans d'adquirir l'experiencia de que parlo, i segueix essent tant criatura com quan va neixer. A d'altres el coneixement i el domini de sí mateixos sol provenir-los o de necessitats i infortunis, o d'alguna passió gran, això es, forta, i generalment de l'amor quan l'amor es gran passió, cosa que no passa a tot-om, com l'estimar. Més, un cop ha succeït (o al començament de la vida, com en alguns, o bé més endavant i després d'altres amors de menor importancia, com sembla que succeeix sovint), el cert es que, al sortir d'un amor gran i apassionat, l'ome coneix ja mitjanament els seus semblants, entre 'ls quals li es precís moure-s amb intensos de-