Pàgina:Pensaments (1912).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
85
Pensaments

sitjos i amb necessitats greus i potser no sentides abans; coneix ab experto la naturalasa de les passions, perquè una d'elles que cremi inflama totes les altres; coneix la natura i el temperament propri; sab la mida de las propries facultats i de les propries forces; i en endavant pot judicar, ja 'l que li convingui esperançar o desesperançar de sí mateix, ja, pel que 's pot comprendre de l'esdevenidor, quin lloc tingui destinat en el món. En fi, la vida té, als seus ulls, un nou aspecte, canviada ja, per a ell, de cosa escoltada en cosa vista, i d'imaginada en real; i se sent, en mig d'aqueixes coses, potser no més feliç, però, per dir-ho així, més fort que abans, això es, més apte a fer ús de sí i dels altres.

LXXXIII

 Si aquells pocs omes de veritable valua que cerquen gloria coneguessin d'un a un els que formen el public del qual amb mil extraordinaris sofriments s'esforcen en esser estimats, es creible que's refredarien molt en llur proposit, i potser l'abandonarien. Sinó que 'l nostre esperit no pot sostreure-s a l'influencia que té en l'imaginació 'l nombre dels omes; i infinides vegades se veu que apreciem, i fins i tot respectem, no dic ja una multitut, sinó dèu per-