sones reunides en una abitació, cada una de les quals per sí sola no 'ns mereix cap consideració.
Jesucrist fou el primer que distintament va indicar ad els omes aquell elogiador i preceptor de totes les virtuts fingides, detractor i perseguidor de totes les vertaderes; aquell adversari de tota grandesa intrinseca i verament propria de l'ome; burleta de tot sentiment enlairat si no 'l considera fals, de tot afecte dolç si 'l creu intim; aquell esclau dels forts, tirà dels febles, odiador dels infeliços; el qual, Jesucrist, va denotar amb el nom de món, que conserva fins al present en totes les llengües cultes. Aquesta idea general, que es tant veritat, i que després es estada i serà sempre de tant ús, no crec que abans d'aquell temps s'agués ocorregut a d'altres, ni 'm recordo que 's trobi, vaig a dir, baix una paraula unica, o baix una forma precisa, en cap filosop pagà. Potser perquè abans d'aquell temps la vilesa i el frau no s'avien del tot desenrotllat i la civilisació no avia arribat ad aquell lloc en el qual gran part del seu ser se confon amb el de la corrupció.
Tal es, en resum, segons he dit més amunt i com fou significat per Jesucrist, l'ome que
