nomenem culte; això es, aquell ome que la raó i el talent no revelen, que 'ls llibres i els educadors no anuncíen, qua la natura constantment té com a fabulós, i qua sols l'experiencia de la vida fa coneixer i creure cert. I observi-s com aquella idea qua he dit, encara que general, se troba convenir, en totes ses parts, a innombrables individus.
En els escriptors pagans, la generalitat dels omes civilisats, que nosaltres nomenem societat o món, no 's troba mai considerada ni presentada resoltament com enemiga de la virtut, ni com corruptora certa de tot bon caracter i de tot esperit ben encaminat. El món enemic del bé es un concepte tant celebre en l'Evangeli i en els escriptors moderns, aduc profans, com poc menys que desconegut ad els antics. I això no meravellarà a qui tingui en compte un fet ben evident i senzill, el qual pot servir d'espill a tots els qui en materia moral vulguin comparar els estats antics amb els moderns : i es que, mentres els educadors moderns temen el public, els antics el cercaven; i, mentres els moderns fan de l'obscuritat domestica, de la segregació i del retir una defensa dels
