Pàgina:Pensaments (1912).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
88
J. Leopardi

joves contra la pestilencia dels costums mundans, els antics treien, si no de grat per força, de la solitut ad el jovent, i exposaven sa educació i sa vida als ulls del món, i el món als ulls seus, considerant l'exemple com més apte a instruir-lo que corrompre-l.

LXXXVI

 La manera més positiva d'ocultar ad els altres els confins del propri saber, es no traspassar-los.

LXXXVII

 Qui viatja molt, té sobre 'ls altres aquest aventatge : que 'ls objectes de ses remembrances aviat devenen llunyans; de manera que aqueixes adquireixen, al cap de poc temps, aquella vaguedat i aquella poesia que en els altres no es possible sinó amb el temps. Qui no ha viatjat gens, té aquest desaventatge : que totes ses remembrances són de coses en certa manera presents, perquè presents són els llocs ad els quals tota sa memoria 's refereix.

LXXXVIII

 Sovint succeeix que 'ls omes vanidosos i