Pàgina:Pensaments (1912).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
93
Pensaments
XCIII

 Molts, o, millor, tots els omes que per sí mateixos i dels coneguts se creuen ser considerats per la societat, no tenen altra consideració que la d'una particular societat, o d'una classe, o d'una mena de persones a la qual pertanyen i en la qual viuen. L'ome de lletres, que 's creu famós i respectat en el món, se veu com deixat de banda o menyspreat sempre que es troba en companyia de gent frevola, ad el qual genre pertanyen les tres quartes parts del món. El jove galant, festajat per les dònes i pels seus semblants, resta desapercebut i confós en la societat dels omes de negocis. El cortesá, que 'ls seus companys i els subordinats combliran de compliments, serà mostrat amb mofa, i 'n fugiran les persones de bon viure. D'això 'n dedueixo que, parlant amb proprietat, l'ome no pot esperar i, per consegüent, no ha de voler conseguir, la consideració, com se diu, de la societat, sinó d'un cert nombre de persones, i, dels altres, contentar-se amb ser-ne, o bé ignorat del tot, o bé, més o menys, menyspreat; perquè aquest destí no pot esquivar-se.