generalment proporcionades a les riqueses les despeses, i moltes vegades majors. I, aquells pocs que acumulen i no gasten, tenen aquesta necessitat d'acumular: o per llur designi o per necessitats futures o temudes. No val a dir que aquesta o aquella necessitat sigui imaginaria, perquè ben poques són les coses de la vida que no consisteixin, del tot o en gran part, en l'imaginació.
L'ome de bé, a mida que li passen anys, facilment esdevé insensible a l'alabança i a l'onor, però mai, crec jo, a la reprovació i al menyspreu. Així es que l'elogi i la consideració de moltes persones notables no compensaran el dolor que li pervindrà d'un mot o d'un signe de menyspreu d'un qualsevulga. Potser ad els canalles els passa 'l contrari: que, per estar avesats a la censura i no al veritable elogi, seran insensibles ad aquella, no ad aquest, mai per mai que 'ls n'arribi alguna espurna.
Sembla paradoxa, però amb l'experiencia de la vida 's comprèn que es ben cert, que, aquells omes que 'ls francesos nomenen originals, no sols
