xos, per greus que fossin, no farien sinó esclafir una rialla passatgera si l'ome no s'esforcés en amagar-los, això es, si no volgués semblar que no 'ls té, que es com dir voler semblar diferent del que es. Qui bé observi, veurà que 'ls nostres defectes i desaventatges no són ridicols, sinó l'estudi que fem per ocultar-los, i el voler fer com si no 'ls tinguessim.
Els que per fer-se més benvoler afecten un caracter moral diferent del propri, s'equivoquen de mig a mig. L'esforç, que no es possible sostenir gaire temps sense que esdevingui evident, i l'oposició entre 'l caracter fingit i el vertader (el qual d'alesores endavant continuament se trasllueix), fan tornar la persona molt menys estimable i més desagradable del que fóra manifestant francament i constantment sa manera de ser. Qualsevol caracter, el més pobre, té alguna part no lletja, la qual, pel fet de ser vertadera, exterioritzant-la oportunament plaurà molt més que tota altra qualitat més ermosa però falsa.
I, generalment, el voler esser el que no som, en el món ho espatlla tot : no per altra causa resulta insoportable un nombre de persones que serien apreciadissimes si no més se contentessin amb llur manera de ser. I no persones solament, sinó agropacions, o, millor, populacions
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat validada.
98
J. Leopardi
