Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

més qui en aquells no aja part
tinga al menys religió.


Les penes que passem són com aquelles
bolves de fosquedat que'ns van pels ulls,
que arreu ont els girem se'ns interposen,
enterbolint-nos xo més bell i pur.
I el món, perxò, no deixa d'esser clâ:
en els ulls, no en el món, el mal està.


Van els astres, plens de vida,
per camins ben escollits,
tots rodant de l'embranzida
fent-se 'ls dies i les nits.
Com un torrent salta i s'agita
de l'un a l'altre 'l dalè seu,
i aquest dalè i aquesta lluita
es la eterna pau de Déu.