Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




La tasca del poeta es representació, que arriba a son grau suprem quan s'iguala amb la realitat, es dir, quan les formes n'han sigut talment vivificades per l'esperit que qualsevulla puga pendre-la per viventa. Així, doncs, la poesia, en son grau suprem, apareix del tot objectiva; i quan més se retrau a dins del subjecte, més perill corre de perdre-s: aquell que sols representa el seu propri interior, sense donar-li una objectivitat exterior, o bé sense animar aquest exterior amb l'interior, estarà en els graons d'abaix de tot i a punt de tocar en el pla comú d'allò que no es artistic.


L'oratoria té 'ls mateixos privilegis que la poesia, i se'n val per obtenir iguals aventatges en l'exterior i momentani de la vida civil.


Lord Byron es un talent dotat de veritat i grandesa naturals, però amb formació irregular i