Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




Hi ha gent que perquè van donant cops de martell a la paret se pensen que claven claus.


No'i ha res vulgar que, expressat de certa manera, no aparegui umoristic.


Totom sab dir allò de que està ben convençut.


La condició dels omes es com la de la mar, que se li donen diferents noms i al cap d'avall tota ella no es més que aigua salada.


L'ome benaurat en aquest món, es aquell que pot armonitzar el principi amb la fi de la seva vida.