Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


lar, no com un somni o un fantasma, sinó com una manifestació momentania però viventa de l'inescrutable.


L'ideal posat al servei del real acaba per devorar-lo i per devorar-se a sí mateix: per exemple el paper-moneda, que devora la moneda i el credit que 'n representa.


En rigor no podem dir que aprenem sinó d'aquells llibres que no podem judicar: d'un llibre que podem judicar, més aviat direm que 'l seu autor pot aprendre de nosaltres.


Els prejudicis dels omes descansen en el caracter de cadaú: així ells són respectivament essencials, i per tant invencibles: ni la raó, ni la inteligencia, ni l'evidencia, hi poden res absolutament.