Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


matí, en la mitja llum de l'alba esperés impacient la sortida del sol i així que'l sol sortís el deixés enlluernat.


De l'eternitat ençà, desplegant-se a travers del temps, les grans forces originaries actuen irresistibles: si utils o danyoses, això es accidental.


L'art de la dança mimica anularia totes les altres arts plastiques sinó fos que l'excitació dels sentits que promou es tant fugitiva i que per promoure-la li cal recórrer a l'exageració. Es això que sortosament n'aparta als veritables artistes; però, considerant-la amb enteniment, hi poden aprendre molt.


Allò que es general ha d'acomodar-se eternament an allò que es particular.