Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nova invenció consegüent. Per això ens passen per tot al davant.


El pensador de mena té una meravellosa abilitat en posar una fantasia allà ont un problema resta irresolt; la veritat ben aclarida, ell no's pot despendre més de aquella fantasia que'i posà.


En les meves consideracions de la natura, tant en gran com en petit, me poso continuament aquesta pregunta: «¿Ets tu o es l'objecte qui ara parla?»


Allò que un om sab, en rigor, no'u sab més que per sí mateix. Si parlo amb un altre d'allò que jo crec saber, immediatament veig que ell se pensa saber-ho millor que jo, i aig de tornar a tancar-me en mi mateix amb allò que jo sabia.