Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


havien de dar-li. Els mentats dibuixos representen tots escenes de la vida àrabe.
 Desitjant obrir més vast camp an en Fortuny, tant el seu mestre com els seus admiradors incitaren al seu avi a que l portés a Barcelona, i aixi ho féu previ un viatge de aqueix.
 Sé que l meu amic Serra i Pausas ha fet un estudi sobre l'estancia den Fortuny en aquella època a Barcelona, i prescindeixo, per tant, d'ocupar-men jo: sols diré que aquí trobà protectors decidits, que li donaren quasi tots desinteressada ajuda, però que alguns sols l'hi llogaren; aquests tal vegada són els que avui acusen d'ingratitut el pintor.
 La Diputació Provincial no li féu cap especial favor, sinó recta justícia, al donar-li la pensió a Roma que havia guanyat en publica oposició. Jo crec, pot-ser m'equivoco, que no va ser la Diputació la que féu celebre an en Fortuny, sinó que es en Fortuny qui ha fet celebre la Diputació. No sé si l'historia parla de les persones que van pagar el marbre am ques construí l Partenon, o la tela en ques pintà l Judici Final: se parla molt de Fidies i de Miquel Àngel, sense que ningú lamenti aquell oblit.
 El dia 18 de Maig de 1857 se n'anava en Fortuny a Roma, i al cumplir un any just, el